Tot just avui fa quatre anys que et van sedar per sempre, tot just avui fa quatre anys que et feia últim petó, que et tocava per última vegada i que sentia el teu últim alé...però ni un sòl segon durant aquests quatre anys no has deixat d'estar al meu costat. Estiguis on estiguis m'encantaria saber que et sents orgullós de la teva filla i dels seus somnis, segurament una mica esbojarrats per tu. Aquests quatre anys m'ha tocat madurar i molt, potser és podria dir que aquell projecte de dona que era quan vas marxar comença a tenir forma definida i sap cap on va i el que vol, potser no sóc el tipus de dona que voldria un pare per la seva filla però sempre he estat jo mateixa.
5 comentarios:
potser no ets el tipus de dona que hagues volgut...... però segur que has estat un tipus de filla del que ha estat molt orgullòs...
un besote, moza.
I quin pare no esta orgullos de s'ha filla?!
Pel que jo et conec i se de tu, personalment crec que ton pare vare marxar amb un bon sabor de boca!
Si fins i tot jo estic orgullos de tu, Esther!!!
Fica't la ma dreta a l'hombro esquerra, i ara la ma esquerra a l'hombro dret, rep aquesta forta abraçada maca!
Gero arte...
Eres una mujer increible, quizas acuariana por tu forma de ser y pensar, me gusto mucho lo de Ser tu mismo, soy varon y vivo del otro lado, te deseo lo mejor y me gustaria hablar contigo si se puede e intercambiar ideas.
Esther, has de seguir escrivint!! A vegades passa que voldríem que els nostres pares es sentissin orgullosos de nosaltres. Pensa que el més important es que et sentis orgullosa de tu mateixa perquè el teu pare viu a dins teu. Al final, només som pensament
Els fills mai són a imatge exacta dels pares...ni els pares dels fills...
Si no el món dificilment avançaria...
Però simplement la reflexió que fas ja demostraq ue el més important siq ue ho has heretat, el respecte i l'amor...
Al final és elq ue més importa, la resta són detalls..
Publicar un comentario