domingo, 15 de febrero de 2009

Ja han passat quatre anys...


Tot just avui fa quatre anys que et van sedar per sempre, tot just avui fa quatre anys que et feia últim petó, que et tocava per última vegada i que sentia el teu últim alé...però ni un sòl segon durant aquests quatre anys no has deixat d'estar al meu costat. Estiguis on estiguis m'encantaria saber que et sents orgullós de la teva filla i dels seus somnis, segurament una mica esbojarrats per tu. Aquests quatre anys m'ha tocat madurar i molt, potser és podria dir que aquell projecte de dona que era quan vas marxar comença a tenir forma definida i sap cap on va i el que vol, potser no sóc el tipus de dona que voldria un pare per la seva filla però sempre he estat jo mateixa.