Balanç d'un curs profitós

El curs 2010-2011 no ha estat un curs qualssevol, de fet crec que el recordaré com l'any dels meus récords personals, l'any a on els mesos tenien més de 30 dies i a on els dies tenien més, molt més de 24 hores...Ara miro enrere i em sembla increïble.
Desde la meva incursió dins del món sanitari als projectes d'Àfrica, sempre he volgut deixar la univesitat i treballar a un hospital. Per aquest motiu vaig pensar que el millor que podia era fer alguna especialitat. Així que vaig començar un màster d'anàlisis clíniques especialitzat en citogenètica, amb assignatures en anglès, exposicions, exàmens, i tesina sobre les meves pràctiques a l'Hospital de Mar de Barcelona. Tot això compaginat amb la meva feina a la UAB, que va passar a ser amb horari de tarde-vespre. És a dir, tot el dia fora de casa desde las 7h fins a les 22h.
Però per si amb això no tenia suficient, vaig aplicar a una beca erasmus-staff i vaig fer una estada a Leuven (Bèlgica)on vaig fer una presentació a estudiants universitaris sobre les sortides professionals i la importàcia de la recerca biomèdica. A més vaig conèixer molta gent i se'm van crear noves motivacions, noves inquietuds i nous reptes per assolir.
A més a més, ha estat l'any de la revisió de la meva categoria professional, després de 5 anys sembla que algú s'ha adonat que la meva feina i la meva categoria no tenen res a veure???
I per si fos poca cosa he tingut l'honor de figurar en la presidència de la meva comunitat de veïns...
Tela, tela, un curs amb moments durs, amb sensacions interminables, però ple de gratificacions, d'emocions i nervis, de plor i desomriures, en el que m'he format més com a professional, però sobre tot, com a persona.
I tot i haver deixat abandonada durant més de 6 mesos una de les meves pasions, l'escalada, he aprés a resoldre situacions, a controlar nervis i m'he adonat que podem fer tot el que ens proposem. Però també he descobert que la jornada laboral no pot ser més llarga que 8 hores, que les passions són molt importants i més encara la gent que t'envolta i t'estima, que han conviscut amb mi com han pogut aquests mesos estresants.
Llàstima que hi ha moments que miro enrere, penso si l'esforç ha valgut la pena i si millorarà en algún moment el meu perfil professional...però el que està clar és que l'actual situació econòmica fa molt complicat o gairebé impossible el meu accés al món sanitari.
O sigui que de moment i després de les merescudes vacances, tornem a enfocar un nou curs, amb una mica de calma però sense pausa i amb un any ple de pasions.