lunes, 23 de junio de 2008

Has marxat tan ràpid...

Has marxat tan ràpid...com una posta de sol que dura només uns instants.

Sempre és d'hora per marxar, però tu ho has fet tan, però tan ràpid, que encara no ho he pogut asimilar, de fet no m'ho puc creure Vicenç.

La universitat ha perdut una gran persona
el CAU ha perdut una gran persona,
jo he perdut una gran persona,
el món ha perdut un tio genial.
Fa 3 mesos que vivíes lluitant per tot allò que crèies...com havíes fet sempre.
Fa tan sols 1 mes que entraves a un hospital.
Fa 15 dies que et vèia en aquella triste habitació i m'acomiadava dient-te que tornaria la propera setmana...però ahir vas marxar quasi sense temps de dir adeu.

De vegades quan tinc els meus rampells d'optimisme i crec que un món diferent és possible, penso que es pot lluitar contra totes les injusticies del món, però això que t'ha passat no és just i no hi puc fer-hi res. Tu no debies haver marxat, no encara.
Per una part em recordaves al meu pare, aquell luitador sindicalista, que era abans que es fes gran i s'acabés conformant, tu mai ho vas fer, ni tan sols vas tenir temps de fer-te gran.
Per una altra part, eras d'aquell tipus de persona que quasi no n'hi han avui dia, crèies en lo que fèies, intel·ligent però amb humildat i molta, molta humanitat, imprescidible a qualsevol tertulia per la teva riquesa i ventall de valors que et fèien únic, amb un esperit lliure que sempre m'havia atrapat. Mai t'ho vaig arribar a dir però t'admirava Vicenç.

Em quedo amb la teva manera de veure la vida, les relacions humanes i aquesta societat:
"uns decideixen endinsar-se en el món de l'amor i de la parella, és un camí com un altre, jo en canvi prefereixo el camí de l'amistat. Perquè l'amistat perdura fins i tot després de la mort."
Vicenç Miñana i Galí.
T'ho vaig dir no fa gaire en aquella habitació d'hospital:
"No vull veure't així, no vull veure't aquí, vull veure't al CAU Vicenç"
i tu malgrat la feblesa que s'havia apoderat de tu, em vas contestar de forma irònica:
Però si ja no hi vas pel CAU Esther"...

M'acomiado com ho vaig fer l'última vegada: Fins la setmana que ve Vicenç.

1 comentario:

Anónimo dijo...

This blog could be more exciting if you can create another topic that everyone can relate on.